Barranc de la Taverna

a

La capçada del barranc de la Taverna s’obre en cinc barranquets, com una mà estesa. Un fil de camí els recorre, des del racó del Teix fins al collet del Molló Alt, i permet transitar per un dels indrets més solitaris de la serra de Montsant, un indret recollit i bellíssim. Ramon Quadrada, a Montsant en blanc i negre, ho explica així: «El racó del Teix, el de la Cova de l’Ascla, les cadolles de la Xispa i el collet de l’Auferí, indret meravellós. Per a mi significa el “Racó de la Llibertat”.  Aquí el cor s’eixampla i l’ànima es desprèn del cos, una experiència mística, gairebé. Passen hores, minuts inefables, tot gaudint-ne.»

Sortim de la Morera i assolim la serra Major pel grau de la Grallera, carenegem fins a la Cogulla i, des d’allí, baixem al racó del Teix. Retornem a la Morera per la carena del Molló Alt i la serra Major.

Participants: M. Carme i Pep

Castell de Cabres

.

Queden pocs llocs com les terres més occidentals dels Ports per copsar la lentitud del temps, la suspensió d’unes formes de vida que van desaparèixer ja fa molts anys en altres contrades. Caminar pels termes d’Herbés, el Boixar, Coratxà, Castell de Cabres és reviure uns temps llunyans, recular en el corrent de l’existència. El geni del lloc se’ns revela com a existència ja viscuda, com el pressentiment que en un temps antic aquests mateixos topants ja ens van veure trescar pels seus camins.

Recorregut: Castell de Cabres, Pi de la Creu, barranc del Riu Escalona, mas de Vilalta, ermita de Sant Cristòfol, mas de Vilalta, mas de la Cova, pont del Quinto, los Boverals, mas d’en Segures, barranc de les Rambletes, corral de Prades, pou de Martí, Castell de Cabres.

Cal felicitar El Tossal Cartografies, una empresa editora valenciana, que ha publicat recentment els primers mapes excursionistes de la zona —fins ara, només existien els mapes de l’IGN, que contenen autèntics atemptats a la toponímia del país i un traçat de camins realment delirant.

Participants: M. Carme i Pep

Gratallops

a

Excursió de tarda per les vinyes de Gratallops —un poble veí—, seguint el camí antic de Falset. El Consell Comarcal del Priorat ha apostat decididament pel turisme a peu, a traves de la Xarxa de Camins del Priorat, que és un projecte de recuperació, senyalització i divulgació dels camins tradicionals de la comarca. Un dels primers camins recuperats és el que porta de Falset a Gratallops, un camí que transita per espais tan diversos com alzinars, vinyes i una vora de riu.

Participants: M. Carme i Pep

Els Ventadors

a

Una excursió clàssica a Montsant, de les millors que s’hi poden fer: de l’ermita de Sant Antoni a la punta dels Pins Carrassers, pel congost de Fraguerau i els Ventadors, i tornada pel grau del Llop. El trànsit per la falla dels Ventadors permet observar tots els barrancs que desguassen als Pèlags a vol d’ocell, un darrere de l’altre.

Participants: M. Carme i Pep

Les Valls

a

Bonica excursió pels Ports en un dia plujós. Sortim d’Arnes amb vehicle per la pista que porta al mas de Pau, que està asfaltada fins al coll de la Creu; continuem fins a l’aiguabarreig del riu Algars amb el de les Valls, on comencem a caminar. Es remunta el barranc de les Valls, pel peu de la Ballestera, fins al mas de les Valls, on deixem el barranc principal i pugem a dreta cap al coll de Xertó; tot seguit, es baixa cap al riu Algars, pel mas de Suís, i ja només cal seguir la pista fins a l’aiguabarreig amb el riu de les Valls.

A la fotografia, presa des del coll de Xertó, es veu en primer terme el mas de les Valls, darrera el coll de la Ferrera i, més allunyades, les roques de Benet.

Participants: M. Carme i Pep

La Vilella Baixa

.

Una tranquil·la passejada pels voltants de la Vilella Baixa —un poble veí—, ara que els ametllers ja són florits. Josep Pla, al volum Les hores, explica així aquest moment de l’any: «Aquests ametllers florits ens faran companyia uns quants dies. Pocs dies. Aquestes curtes tardes suaus de febrer, d’aire sec i viu, ondulades pel pas d’una mica de vent, embadalides en la llum pueril i trencadissa de l’any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la tendresa dilatada del blau del cel, amb aquests petits núvols errabunds, d’una blancor de nata, que es perdran en la llunyania de la nostra indiferència, amb el lleonet jovenívol del sol bolcat sobre els sembrats i sobre les herbes, amb la pètria solitud lineal de les muntanyes de color de farigola, o cobertes de pins tètrics —en aquestes tardes de la joventut de l’any, aquests ametllers florits són com una ànsia imaginada d’alguna forma paradisíaca debolida.»

Participants: M. Carme i Pep

El barranc de Prades

a

Un tomb per la vora dreta del barranc de Prades (o de la Gritella), seguint l’antic camí de ferradura que de Siurana va a Prades, pels masos de la Bàrbara, del Gravat i de l’Extremenyo. Dia fred i cel cobert.

Participants: M. Carme i Pep

El camí de la Llisera

a

Bonica excursió matinal des de l’ermita de Sant Joan del Codolar, a Montsant. Pugem pel grau de Montsant (o del Tomaset) fins al pla del Moloner, des d’on assolim la serra Major, que seguim cap a la Roca Corbatera, el grau Gran i el collet de Miragüelos, i baixem després fins al camí de la Llisera, que ens retorna a Sant Joan del Codolar.

Participants: M. Carme i Pep

Els cingles de la Morera

a

Sortim de la Morera cap a la serra Major pel grau del Carabassal i, un cop dalt, anem a buscar el capdamunt del grau de Barrots i tornem al poblet per aquest grau. És un magnífic itinerari per conèixer els cingles de la vessant sud de Montsant, espectacular i molt aeri.

La guia de Rafael Ferré, Serra de Montsant: Guia itinerària (Reus: Centre de Lectura, 1999), encara és la referència més completa per transitar amb seguretat per Montsant. La casa Piolet millora el mapa d’aquesta serra prioratina, edició rere edició, gràcies a l’esforç del Parc Natural i de diversos col·laboradors; malgrat tot, però, fins que el GPS no sigui d’ús habitual en la confecció de mapes excursionistes, aquesta mena de cartografia continuarà sense el nivell exigible.

Participants: M. Carme i Pep

Roca Corbatera

a

Ascensió matinal a la Roca Corbatera després de la nevada que ha caigut aquesta setmana. Malgrat que el vent ha obert alguna clariana de tant en tant, ha fet un matí emboirat i molt fred. Per celebrar el retrobament amb el Jordi, després d’alguns mesos de no sortir plegats a muntanya, acabem la jornada a la fonda Toldrà d’Ulldemolins.

Participants: M. Carme, Jordi C. i Pep

Milmanda

a

Excursió matinal pels camps de Milmanda, l’antiga granja del monestir de Poblet que actualment produeix alguns dels millors vins de la casa Torres. Cel baix i fred, nuesa dels camps, profunda evocació de la vida antiga.

Participants: M. Carme i Pep

Les Gritelles, pel grau de l’Heura

a

Tomb circular per les terres que parteixen els termes de Prades i de Siurana en un dia transparent i lluminós. Del coll del Vidrier agafem la pista de Siurana, que seguim uns vint minuts per trencar després a mà dreta i, sense camí, anar a buscar el cap de la serra, on es troba el grau de l’Heura. Es baixa el cingle per aquest grauet i es fa cap al coll del Salvadoret i, des d’allí, a Prades. Llavors només cal seguir el camí vell de Siurana per tornar al coll del Vidrier.

Les Gritelles són una llarga partida de terra vertebrada per un cingle calcari que, des de la Siuranella, a la vora del barranc de l’Estopinyà, a Siurana, se’n va fins al pla de la Guàrdia, a tocar de Prades. Diversos graus permeten travessar aquest llarg cingle: Tallat, de l’Aleu (o de l’Esteve), de les Solanetes (o d’en Julivert), d’en Saura, del Llop, de l’Heura i del Pau Blai. La vista, des de la part més enlairada de les Gritelles, abasta les dues puntes del país: el delta de l’Ebre i el Pirineu.

Participants: M. Carme i Pep

Les Virtuts

a

Bonica excursió a l’ermita de les Virtuts pel camí vell que, des de l’ermita del Remei, s’enfila per la banda esquerra del barranc del Ros, un cop passat el riu Glorieta més amunt del mas de Forès; i tornada per la vall de l’Albiol (dita antigament, de Rascaç o de Micanyo) tot seguint la corrua de masos que hi ha. Totes aquestes terres, l’ermita de les Virtuts, els masos i els seus habitants conformaven l’antic terme del Samuntà, un municipi amb tota la població dispersa que enfonsa les seves arrels en l’alta edat mitjana. L’any 1837 el terme del Samuntà fou incorporat al de l’Albiol, i uns anys després una part va passar a Alcover i, una altra, a Mont-ral.

Participants: Pep

Les Gritelles, pel grau de l’Aleu

Excursió a les Gritelles, dins de l’antic terme de Siurana de Prades. Fem cap al pla dels Bassots i anem a buscar, des d’allí, el grau de l’Aleu; baixem al camí baix de la Gritella, que seguim fins al grau d’en Julivert, a les Solanetes, que ens permet pujar altre cop als plans de damunt del cingle i tornar per la pista al pla dels Bassots.

Fer el treball de camp d’un mapa excursionista i traçar, després, la xarxa de camins i la toponímia que l’acompanya és una tasca àrdua que habitualment no mereix ni el reconeixement de la casa editora que se’n beneficia, i això que acostuma a ser un treball sense cap retribució dinerària. Aquest voluntariat del qual se n’aprofiten algunes editorials, però, no hauria de ser sinònim de manca de control sobre el producte pel qual paguem uns diners, perquè a la casa editora sí que se li podria demanar responsabilitats per un producte tarat.

Això ve a tomb del mapa Siurana 1:10.000 de la casa Piolet, el qual presenta algunes deficiències i bastants defectes que, a un excursionista poc experimentat, li poden si més no amargar el dia.

Participants: M. Carme i Pep

Les Tosses i el molló Alt

a

Dia radiant a Montsant, magnífic, d’una limpidesa extraordinària. Escollim l’itinerari per gaudir de l’amplitud de vistes que el dia ens ofereix: de la Morera al racó dels Codolells, pel grau de la Grallera, el piló dels Senyalets i les Tosses, i tornada pel collet de l’Home Mort i la carena del Molló Alt. Al nostre entendre, una de les millors excursions que es poden emprendre a la serra.

Participants: M. Carme, Pep i Sílvia

Serra del Pou

De l’Albiol a la serra del Pou, pel grau i el bosc de l’Estelada, i tornada pel grau del Mal Pas i el mas de Tinet. És una bonica excursió matinal, que transcorre íntegrament per un dels boscos més grans i millor conservats de les muntanyes de Prades. La rodalia havia tingut una població dispersa prou important, com demostren els nombrosos masos: del Curt, Nou, del Mig, de Cots, de Vidal, de Meseter, de Tinet, de Joan Bo, de Mestaca, de Pauet, del Ros i de Maideu. Sortosament, alguns masos gaudeixen encara de bona salut gràcies a uns propietaris que en tenen cura i que, fins i tot, n’han rehabilitat algun sense el gust adotzenat tan habitual al país.

Participants: M. Carme i Pep

Roca Corbatera

Dia molt emboirat a Montsant, amb alguna ullada de sol. Des d’Albarca, la intenció era pujar a la Corbatera i anar a buscar el serret de l’Ansa, baixar-lo fins als Pèlags, remuntar cap a l’ermita de la Mare de Déu i retornar, per algun dels graus que hi porten, a Albarca. Vist que la boira no s’aixeca i cada cop anem més mullats, però, quan som a la Corbatera decidim tornar per dinar a casa.

Participants: M. Carme i Pep

Clot del Cirer

a

Una clàssica matinal a Montsant, de poc més de tres hores, amb tots els ingredients del sector meridional de la serra: els cingles, l’austeritat de la serra Major, la vista amplíssima i la sorpresa perenne del clot del Cirer. Recorregut: de la Morera al clot del Cirer, pel grau de la Grallera, el piló dels Senyalets i el pi del Cugat, i tornada pel grau de Salfores. Dia magnífic, com de tardor avançada.

Participants: M. Carme i Pep

Pic d’Alba

a

Ascensió molt recomanable al pic d’Alba (3107 m), el cim més occidental del massís de la Maladeta i un dels més esvelts, des dels Banys de Benasc (1680 m). L’itinerari és dret, mantingut i rapidíssim.

Participants: Alexis i Pep

Tusse de Remuñe

Fem la pujada a la tusse de Remuñe (3041 m) per la vall homònima. Passat l’estretament de la vall, sota les parets del pic de Malpàs, pugem directament per un llom amb fort pendent, sense camí però fitat, que ens deixa al nord de la Forca de Remuñe. Malgrat que no surt al mapa de la casa Alpina, aquest itinerari sembla més recomanable que el camí pel portal de Remuñe i que l’itinerari que passa per l’estany de Malpàs, perquè ens estalvia les gran tarteres que hi ha en les altres dues opcions.

Participants: Alexis, Francesc, Miquel i Pep