L’ermita de la Consolació

Bonica passejada des de Torroja del Priorat a l’ermita de la Consolació, i tornada pel mateix camí, en un dia esplèndid. Som en aquell moment de l’any que la vinya encara mostra la nuesa de l’hivern, mentre que la temperatura i les hores ja són primaverals. De l’edifici romànic original, se’n conserva l’absis, que no és visible des de l’exterior per causa de les modificacions que l’edifici ha sofert posteriorment, com la majoria d’esglésies de la contrada. Una primera ampliació data de 1544, en què es va donar a la planta forma de creu llatina. Després, va ser profanada durant la Guerra del Francès, l’any 1811, i cremada en la Primera Guerra Carlina, l’any 1833. Durant l’estiu del 1936, l’ermita va patir la ira revolucionària que va sacsejar tots els edificis religiosos del país, amb la crema de tots els objectes del santuari, inclosa la imatge de la Mare de Déu.

La violència va ser especialment virulenta durant la Guerra Civil al Priorat. Dues recomanacions bibliogràfiques, dues mostres de la fúria insensata d’ambdós bàndols: de Toni Orensanz, L’òmnibus de la mort: parada Falset (Barcelona: Ara Llibres, 2008) i, de Josep Recasens Llort, La repressió franquista al Priorat (1939-1950) (La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2009).

Participants: M. Carme i Pep.

La Vilella Alta

Un maset; al fons, Montsant

Torroja del Priorat, al fons

Una vinya de coster

L’ermita de la Consolació

Torroja del Priorat

Una passejada pels voltants de casa, avui que la neu ha impedit —una cop més, enguany— el transport escolar i disposem de tot el matí per tombar. Tot passejant m’ha vingut al cap el fragment final de «Els morts», el conegut conte de James Joyce inclòs al volum Dublinesos. Us el copio en la traducció catalana de Joaquim Mallafrè: «Uns tous copets al vidre el van fer girar cap a la finestra. Havia començat a nevar altra vegada. Va mirar amb ulls de son els flocs, plata i ombra, caient obliquament a la llum del fanal. Li havia arribat l’hora d’emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d’Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l’oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fossar solitari al turó on Michael Furey era enterrat. N’hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seva ànima s’esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l’univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts.»

Participants: M. Carme i Pep.

La Morera de Montsant

Encara hi ha molta neu a Montsant, malgrat que ja fa sis dies de la nevada que ha emblanquit tota la comarca. Sortim de la Morera amb la intenció d’arribar fins al toll de l’Ou —pel grau de la Grallera, la serra Major i l’Aixaragall del Grau—, però quan comencem a baixar per l’Aixaragall, la quantitat de neu ens impedeix continuar —si més no, continuar amb una certa comoditat. Tornem a la serra Major i la seguim fins al Pi del Cugat, després retornem a la Morera per la Grallera. Ha fet un matí fred i radiant.

Participants: Jordi C. i Pep

Ricorb

Benvinguts a l’estat independent de Ricorb! Si cerqueu una vall solitària, recollida sobre si mateixa, sense cap accés fàcil —el camí principal passa per l’anomenat Mal Pas— i tancada pels quatre cantons, no cal que volteu més perquè la teniu aquí. Ricorb es troba a l’extrem nord-occidental de la serra de Llaberia, és una vall petita que a la capçalera presenta una forma rodona —al mig de la qual hi ha el mas de Cosme— i que desguassa per un congost estret i enrevessat.

Se surt de Marçà i es va cap a Ricorb pel camí de les Taules, la caseta de la Vall i les crestes del Gall; des del mas de Cosme es pren el camí que baixa a Marçà pel Mal Pas i el moli Paperer. L’excursió que en resulta és una pura meravella.

La serra de Llaberia compta amb un mapa excursionista notable, publicat per l’Editorial Piolet, gràcies a la feina de Pere Iglésies —el metge de Pratdip—, qui va encapçalar un grup de voluntaris que van buscar, van netejar i van senyalar molts dels camins que hi apareixen i van recollir també una part de la toponímia.

Participants: Jordi C. i Pep

La Torre de Fontaubella

Bonica excursió de la Torre de Fontaubella al mas de Magrinyà, pel camí de Massanes —un camí de bast recuperat no fa gaires anys, que connectava la Torre de Fontaubella amb Llaberia— i la vall de Massanes, i tornada per la vall de la Torre.

Al mas de Magrinyà hi hagué, durant la batalla de l’Ebre, un hospital de campanya de la Brigada Internacional Abraham Lincoln, formada per voluntaris nord-americans. La brigada fou apostada a Marçà —un poble veí— durant un temps abans de la batalla. Robert Capa va deixar alguns testimonis fotogràfics del pas de la brigada per aquest poble. Avui dia, el mas de Magrinyà és de propietat privada i habitualment roman tancat; si podeu accedir al recinte, però, en alguna paret encara distingireu les pintades que hi van fer els brigadistes.

Participants: M. Carme i Pep

La mola de Colldejou

Feia uns anys que no pujava a la mola de Colldejou —a la Mola, com es coneix, singularitzada, aquesta muntanya al Camp de Tarragona, al Priorat i a la Ribera d’Ebre— i avui, que fa un dia tapat i amenaçador, em decideixo a pujar-hi des de la Torre de Fontaubella per la canal del Mig. És el camí que vam seguir, jo i els meus companys de la primera època de l’institut, en una de les nostres excursions més primerenques. ¿Què ha canviat des de llavors? Malgrat les agressions al país que es contemplen des del cim —centrals eòliques, canteres, xarxes elèctriques, carreteres—, el temps no ha passat dalt de la Mola: ha passat per a mi. Avui he baixat pel portell de la Cova, la canal del Batllet i el coll Roig; llavors, vam retornar pel mateix camí de pujada.

Transcric tot seguit un article de Joaquim Santasusagna, publicat a La Publicitat el 9 de juny de 1929, que descriu admirablement aquesta muntanya.

Participant: Pep

Porrera

Magnífica excursió pels voltants de Porrera, ara que la tardor muda el color de les vinyes un dia per l’altre. Pel camí de Falset s’arriba al coll de Porrera (al coll Major, en la majoria de mapes), que gaudeix d’unes vistes extensíssimes sobre el Priorat; des del coll, es va per una pista planera fins a trobar el camí dels Masos d’en Cubells, una mostra esplèndida de camí d’abast ben arranjat, que ens retorna a Porrera.

Podeu trobar una descripció completa d’aquesta excursió al volum A peu per les comarques de Tarragona, vol. 5 (Tarragona: Arola Editors, 2009), pp. 88-91, de Rafael López-Monné.

Participants: M. Carme i Pep

Picorandan

Excursió matinal al Picorandan des de la Febró, pel camí ral de Prades i el coll de Capafonts, i retorn pel barranc de la Cova de la Vila. L’itinerari transcorre, en sortir de la Febró, per antics camps de conreu clapejats per petits bosquets; més endavant, es camina per la plana despullada on s’assenta el Picorandan i es retorna per una bonica vall, amb un bosc ufanós, enfaixada per cingles.

Participants: M. Carme i Pep

El barranc de la Taverna

La capçada del barranc de la Taverna s’obre en cinc barranquets, com una mà estesa. Un fil de camí els recorre, des del racó del Teix fins al collet del Molló Alt, i permet transitar per un dels indrets més solitaris de la serra de Montsant, un indret recollit i bellíssim. Ramon Quadrada, a Montsant en blanc i negre, ho explica així: «El racó del Teix, el de la Cova de l’Ascla, les cadolles de la Xispa i el collet de l’Auferí, indret meravellós. Per a mi significa el “Racó de la Llibertat”.  Aquí el cor s’eixampla i l’ànima es desprèn del cos, una experiència mística, gairebé. Passen hores, minuts inefables, tot gaudint-ne.»

Sortim de la Morera i assolim la serra Major pel grau de la Grallera, carenegem fins a la Cogulla i, des d’allí, baixem al racó del Teix. Retornem a la Morera per la carena del Molló Alt i la serra Major.

Participants: M. Carme i Pep

La font del Cremalló

Agradable passejada pel pla dels Motllats, des de Mont-ral fins a la font del Cremalló, pel grauet de la Punta Coroneta i el portell del Bosquetà. Ramon Amigó, a Amb penyals d’un blau cansat (Reus: Centre de Lectura, 1998), reporta la impressió que «la solitària grisor dels Motllats» va causar a un company d’excursió: literalment, va afirmar que «si visqués per aquesta muntanya, em posaria a estudiar el xinès». Amigó veu en aquestes paraules —creiem que oportunament— una síntesi del paisatge dels Motllats, l’essència del lloc, «tot l’esperit que flueix d’aquella massa de roca».

El mot cremalló designa una estella encesa, sense flama, o un tros de ble consumit. Eugeni Perea, a la toponímia de Mont-ral, explica que el nom font del Cremalló pot provenir de les carboneres que s’encenien pels encontorns. Resulta, però, que a Prades, que no és gaire lluny d’aquí, parlen de cremallons quan volen designar les candeles de gel —i efectivament el gel pot arribar a cremar. La font del Cremalló es troba en un indret fred, sota una balma on el gel no és estrany a l’hivern. ¿Podria ser aquest l’origen del topònim?

Participants: M. Carme i Pep

Castell de Cabres

Queden pocs llocs com les terres més occidentals dels Ports per copsar la lentitud del temps, la suspensió d’unes formes de vida que van desaparèixer ja fa molts anys en altres contrades. Caminar pels termes d’Herbés, el Boixar, Coratxà, Castell de Cabres és reviure uns temps llunyans, recular en el corrent de l’existència. El geni del lloc se’ns revela com a existència ja viscuda, com el pressentiment que en un temps antic aquests mateixos topants ja ens van veure trescar pels seus camins.

Recorregut: Castell de Cabres, Pi de la Creu, barranc del Riu Escalona, mas de Vilalta, ermita de Sant Cristòfol, mas de Vilalta, mas de la Cova, pont del Quinto, los Boverals, mas d’en Segures, barranc de les Rambletes, corral de Prades, pou de Martí, Castell de Cabres.

Cal felicitar El Tossal Cartografies, una empresa editora valenciana, que ha publicat recentment els primers mapes excursionistes de la zona —fins ara, només existien els mapes de l’IGN, que contenen autèntics atemptats a la toponímia del país i un traçat de camins realment delirant.

Participants: M. Carme i Pep

Gratallops

a

Excursió de tarda per les vinyes de Gratallops —un poble veí—, seguint el camí antic de Falset. El Consell Comarcal del Priorat ha apostat decididament pel turisme a peu, a traves de la Xarxa de Camins del Priorat, que és un projecte de recuperació, senyalització i divulgació dels camins tradicionals de la comarca. Un dels primers camins recuperats és el que porta de Falset a Gratallops, un camí que transita per espais tan diversos com alzinars, vinyes i una vora de riu.

Participants: M. Carme i Pep

Els Ventadors

a

Una excursió clàssica a Montsant, de les millors que s’hi poden fer: de l’ermita de Sant Antoni a la punta dels Pins Carrassers, pel congost de Fraguerau i els Ventadors, i tornada pel grau del Llop. El trànsit per la falla dels Ventadors permet observar tots els barrancs que desguassen als Pèlags a vol d’ocell, un darrere de l’altre.

Participants: M. Carme i Pep

Les Valls

a

Bonica excursió pels Ports en un dia plujós. Sortim d’Arnes amb vehicle per la pista que porta al mas de Pau, que està asfaltada fins al coll de la Creu; continuem fins a l’aiguabarreig del riu Algars amb el de les Valls, on comencem a caminar. Es remunta el barranc de les Valls, pel peu de la Ballestera, fins al mas de les Valls, on deixem el barranc principal i pugem a dreta cap al coll de Xertó; tot seguit, es baixa cap al riu Algars, pel mas de Suís, i ja només cal seguir la pista fins a l’aiguabarreig amb el riu de les Valls.

A la fotografia, presa des del coll de Xertó, es veu en primer terme el mas de les Valls, darrera el coll de la Ferrera i, més allunyades, les roques de Benet.

Participants: M. Carme i Pep

La Vilella Baixa

.

Una tranquil·la passejada pels voltants de la Vilella Baixa —un poble veí—, ara que els ametllers ja són florits. Josep Pla, al volum Les hores, explica així aquest moment de l’any: «Aquests ametllers florits ens faran companyia uns quants dies. Pocs dies. Aquestes curtes tardes suaus de febrer, d’aire sec i viu, ondulades pel pas d’una mica de vent, embadalides en la llum pueril i trencadissa de l’any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la tendresa dilatada del blau del cel, amb aquests petits núvols errabunds, d’una blancor de nata, que es perdran en la llunyania de la nostra indiferència, amb el lleonet jovenívol del sol bolcat sobre els sembrats i sobre les herbes, amb la pètria solitud lineal de les muntanyes de color de farigola, o cobertes de pins tètrics —en aquestes tardes de la joventut de l’any, aquests ametllers florits són com una ànsia imaginada d’alguna forma paradisíaca debolida.»

Participants: M. Carme i Pep

El barranc de Prades

a

Un tomb per la vora dreta del barranc de Prades (o de la Gritella), seguint l’antic camí de ferradura que de Siurana va a Prades, pels masos de la Bàrbara, del Gravat i de l’Extremenyo. Dia fred i cel cobert.

Participants: M. Carme i Pep

El camí de la Llisera

a

Bonica excursió matinal des de l’ermita de Sant Joan del Codolar, a Montsant. Pugem pel grau de Montsant (o del Tomaset) fins al pla del Moloner, des d’on assolim la serra Major, que seguim cap a la Roca Corbatera, el grau Gran i el collet de Miragüelos, i baixem després fins al camí de la Llisera, que ens retorna a Sant Joan del Codolar.

Participants: M. Carme i Pep

Els cingles de la Morera

a

Sortim de la Morera cap a la serra Major pel grau del Carabassal i, un cop dalt, anem a buscar el capdamunt del grau de Barrots i tornem al poblet per aquest grau. És un magnífic itinerari per conèixer els cingles de la vessant sud de Montsant, espectacular i molt aeri.

La guia de Rafael Ferré, Serra de Montsant: Guia itinerària (Reus: Centre de Lectura, 1999), encara és la referència més completa per transitar amb seguretat per Montsant. La casa Piolet millora el mapa d’aquesta serra prioratina, edició rere edició, gràcies a l’esforç del Parc Natural i de diversos col·laboradors; malgrat tot, però, fins que el GPS no sigui d’ús habitual en la confecció de mapes excursionistes, aquesta mena de cartografia continuarà sense el nivell exigible.

Participants: M. Carme i Pep

Roca Corbatera

a

Ascensió matinal a la Roca Corbatera després de la nevada que ha caigut aquesta setmana. Malgrat que el vent ha obert alguna clariana de tant en tant, ha fet un matí emboirat i molt fred. Per celebrar el retrobament amb el Jordi, després d’alguns mesos de no sortir plegats a muntanya, acabem la jornada a la fonda Toldrà d’Ulldemolins.

Participants: M. Carme, Jordi C. i Pep

Milmanda

a

Excursió matinal pels camps de Milmanda, l’antiga granja del monestir de Poblet que actualment produeix alguns dels millors vins de la casa Torres. Cel baix i fred, nuesa dels camps, profunda evocació de la vida antiga.

Participants: M. Carme i Pep